1.
aparèixer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[1a pers pr ind: aparec o apareixo] v intr 1 aparecer. 2 [ésser publicat] aparecer, salir. 3 [mostrar-se] aparecerse pron. Jesús aparegué als apòstols, Jesús se apareció a los apóstoles. 4 [una cosa perduda] aparecer, parecer. Ja han aparegut les meves ulleres, ya han aparecido mis gafas. v pron 5 [...]
|
2.
aparició
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [acció d'aparèixer] aparición. [...]
|
3.
traspuntar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [començar a aparèixer] despuntar, apuntar. El sol traspuntava a l'horitzó, el sol despuntaba en el horizonte. [...]
|
4.
aparer
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 ant [aparèixer] aparecer. 2 [usat gairebé exclusivament en 3a pers pr ind sing: apar ] [semblar] parecer. [...]
|
5.
de trascantó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
loc adv de sopetón, de improviso. Va aparèixer de trascantó, apareció de sopetón. [...]
|
6.
insinuar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [introduir a poc a poc] insinuar. 2 [donar a entendre] insinuar, dar a entender. 3 dr insinuar. v pron 4 fig [aparèixer, manifestar-se] insinuarse. 5 [manifestar un interès amorós] insinuarse. 6 [penetrar en l'ànim d'algú] insinuarse. [...]
|
7.
dibuixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'aigua tot de cercles concèntrics, la piedra dibujó en el agua muchos círculos concéntricos. 5 fig [fer aparent] dibujar. Aquest vestit li dibuixa les formes, este vestido le dibuja las formas. v pron 6 [aparèixer vagament] dibujarse. El Montseny es dibuixava a l'horitzó, el Montseny se dibujaba en el [...]
|
8.
sortir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] salir, marcharse pron, irse pron. Ha sortit fa una estona, ha salido hace un rato. 4 [posar-se en marxa] salir, partir. Sortirem a punta de dia, saldremos al alba. 5 salir, manar, brotar. La sang li sortia a raig fet, la sangre le salía a borbotones. 6 [aparèixer] salir. Anit no va sortir la lluna [...]
v intr 1 salir. Encara trigarà molt a sortir, todavía tardará mucho en salir. Sortim a fer una passejada?, ¿salimos a dar una vuelta? 2 [del seu propi lloc] salirse pron (o salir). El riu ha sortit de mare, el río se ha salido de madre. No surtis de la qüestió, no te salgas del tema. 3 [anar-se'n] salir, marcharse pron, irse pron. Ha sortit fa una estona, ha salido hace un rato. 4 [posar-se en marxa] salir, partir. Sortirem a punta de dia, saldremos al alba. 5 salir, manar, brotar. La sang li sortia a raig fet, la sangre le salía a borbotones. 6 [aparèixer] salir. Anit no va sortir la lluna, anoche la luna no salió. Li ha sortit el primer queixal, le ha salido la primera muela. 7 [una publicació] salir, aparecer, publicarse pron. 8 fig salir. Sortir de dubtes, salir de dudas. Surt d'una greu malaltia, sale de una grave enfermedad. 9 fig salir, saltar, soltar tr. Surt amb uns estirabots...!, ¡sale con (o suelta) cada disparate...! 10 salir. El tripijoc li va sortir bé, el tejemaneje le salió bien. 11 salir. Els comptes no li surten, las cuentas no le salen. 12 [en una rifa, elecció, sorteig] salir, resultar. Sortir premiat, salir premiado. Sortir escollit, resultar elegido. 13 [en una rifa, elecció, sorteig\el número] salir. Ha sortit el tres, ha salido el tres. 14 salir. El xarop ha sortit massa espès, el jarabe ha salido demasiado espeso. 15 [provenir] salir. És la millor obra que ha sortit de les seves mans, es la mejor obra que ha salido de sus manos. 16 [formar relleu] salir, sobresalir. 17 merc [un producte] salir, tener salida. 18 jocs salir. 19 teatr salir. Sortir en escena, salir a escena. 20 amb quina una me'n surts, ara! ¡y ahora sales (o saltas) tú con eso!, ¡con qué me sales ahora! 21 sortir amb salir (o saltar, o destaparse, o descolgarse, o dejarse caer) con. Sempre surts amb bestieses, siempre sales con tonterías. 22 sortir a trobar algú salir al encuentro de alguien. 23 sortir com [assemblar-se] salir a. Ha sortit com el seu pare, ha salido a su padre. 24 sortir malament salir mal. 25 sortir rabent (o disparat) salir disparado (o pitando, o de estampía). 26 sortir-se algú amb la seva salirse alguien con la suya. 27 sortir-se'n salir adelante, desenvolverse bien. I en Xavier? —Ara com ara, se'n surt, ¿y Javier? —Por ahora, sale adelante. 28 sortir-se'n salir del aprieto (o del apuro). Si està entrampat, ajuda'l a sortir-se'n, si está entrampado, ayúdale a salir del aprieto. |